Escolto un retret sord cada matí
per no saber gaudir dels que m'estimen
i no treure el que puc d'aquesta vida.
De mur fet de miralls he construït
la finestra superba des d'on miro.
El que faig, el que penso i el que dic
són des d'aquí els únics tocoms fixos.
Sense amor cada pas és un final;
aplegant dies buits s'omple la tomba.
Rabejant-me entre el fang del propi engany,
he vist passar de llarg les papallones.
Quan tens el cor eixut tot és tan gris
que l'únic que et pertany és la tristesa.
La guardaré ben clos, com una perla.
PD: esta cosica tan bonica la podéis encontrar en http://lafarmaciola.blogspot.com/, blog del amigo Flush que llevaba casi medio año desparecido en combate y al que espero que no le importe que aparezca sin permiso en la isla nikochiana pero es que tengo que subir el nivel cultural y no sé como, espero también que la vuelta sea para tiempo y que nos deleite con cositas bellas como ésta que nos ofreció hace unos días. Bienvenido.
ResponderEliminarHome, moltes gràcies per la publicitat! I quina vergonya, acostumat que només ho llegeixin quatre gats! Evidentment el teu blog té molt més èxit. Després d'aquesta pausa espero agafar-m'ho amb més regularitat. Tonto.
ResponderEliminar